LES AMIGUES

Entre les amigues solem parlar de temes com l’amor, les compres o els problemes quotidians,….Son coses que, segurament, amb la parella o amb un amic, ens costaria més manifestar.

No tenim un únic prototipus d’amigues: ens solem relacionar amb diferents  tipus d’ amistats, amb les que mantenim relacions diferents.
 
Amb una amiga riurem per coses simples, i amb una altra mantindrem converses de caire existencial,…. Amb una parlarem dels nostres problemes, mentre que amb l’altra serà ella qui ens parli dels seus mals moments,….

Compartim coses diferents amb cada amiga.
 
L’amiga és la companya idònia amb qui plorem en moments de “depre”, i a qui manifestem els desigs  més amagats que, difícilment, podríem explicar a ningú (ni a la nostra parella!).
Hi ha una cosa en comú: amb totes les grans amigues compartim complicitats de mirades i de consignes, que tant sols entenen ambdues.
 
Les amigues les fem en diferents moments de les nostres vides, i en diferents contextos.
Però no hem d’oblidar que amb les veritables amigues hem de tenir un sentiment recíproc, per que les complicitats i els sentiments siguin compartits per ambdues parts.

Però el sentiment que ens comporta l’amistat és que aquella relació durarà per tota la vida,…..
 
Ara bé, recordes aquella amiga de l’infantesa,… com és deia?, que se n’haurà fet?… Tot i que semblàvem dues nenes inseparables, de cop, sense massa comprensió,  ens separarem i, si ens les retrobem de grans, ens saludem discretament, com dues conegudes casuals.
 
Malgrat tot, d’amigues de la infància, generalment, contades d’elles ens duren tota la vida.
 
Moltes mares amigues, ens sembla que els nostres bebès, d’infants, es faran amics per tota la vida. Igualment ens passa amb les amistats de la nostra parella o amb els amics dels nostres amics. En el cas de les dones, en podem dir amigues imposades. La química que és genera entre dues persones, molts cops no funciona amb tercers,…

 
Malgrat tot, a vegades, persones que inicialment ens provoquen rebuig, a mesura que les coneixem en més àmbits, acaben per  resultar-nos amistats entranyables.
 
No totes les noves amigues és fan just coneixes: a vegades, han de passar per previs sentiments de mútua ignorància o certa antipatia, abans de descobrir que ens identifiquem totalment!!!.

Hi ha companyes amb les que tenim l’obligació de relacionar-nos-hi moltes hores a la setmana, són companyes imposades, que, quan les coneixem, no s’acostumen a tenir punts de referència: són les companyes de feina.  Tenen molts obstacles per engendrar grans amistats, doncs es solen produir gelosies de caire professional (problemes d’accés de feina, tensions,…), de jerarquia, …
Però, a vegades, qui et fa anar a la feina amb optimisme i et fa pujar els ànims quan estàs deprimida, és, precisament, l’amiga de la feina. Ens donem compte de que l’enyorem quan una de les dues canvia de lloc de feina, i la trobem a faltar molt. Segurament, poc a poc, cada una seguirem el nostre camí,… Però sempre, al retrobar-nos, ens n’alegrem molt, i ens retornen, de cop, les complicitats!
  
I quan tenim germanes: parlem de germanes, o amigues?.

A vegades, la relació entre germanes és tot un misteri. Molts cops, quan una joveneta té una germana gran,  aquesta germana gran és a qui s’admira i és te de punt de referència. Mentre que per d’altres, els comentaris o mirades de la germana, s’equiparen a les del pare o la mare: a cops, una mirada censuradora!.
També hi ha germanes que l’únic que les assimila són els lligams genètics que tenen.
En molts casos, la germana és a qui més estimem i amb qui més ens discutim (especialment a l’adolescència).
 
Entre germanes, generalment, ens assemblen molt en alguns aspectes, i molt pocs en altres. És molt possible que la primera infantesa, ambdues germanes haguem dormit a la mateixa habitació, malgrat les amistats i maneres de divertir-nos sempre hagin sigut molt diferents,….
 
Algunes, en la vida adulta triem amigues amb lligams forts com de germanes. L’amiga de la vida adulta sol ser com un mirall: una mare s’identifica amb una altra mare, una vídua amb una altra dona que ha perdut la seva parella, i una mare monoparental amb una altra que també ho és (són referents amb qui comparar-nos).
 
I que me’n dieu de les amigues amb parella o mares de família?. Si ja es fa difícil compartir a l’amiga que te parella amb la seva mitja taronja, no diguem el difícil que és mantenir el lligam amb l’amiga que, a diferencia de nosaltres, encara té fills petits!!.
Totes aquelles hores dedicades a les interminables converses per telèfon per arreglar el mon mútuament, o, explicar-li fil per randa la baralla que ha tingut la nostra companya de feina amb la seva parella, o, analitzar durant 15 minuts lo bé que li queda la faldilla nova,….
 
L’amiga amb fills infants, durant el dia, sempre té algun marrec que s’interposa entre la nostra transcendental conversa per explicar una cosa molt important a la mare. I quan arriba la nit, ens diu que esta morta de son, i que no pot fer altre cosa que dormir,….
 
Per algunes, el més dur de ser mare recent són les “grans festes”: totes les que no tenen infants, continuen comprant-se un vestit nou per la festa de la revetlla de Sant Joan a la terrassa més envejada del barri, o apuntant-se a la festa de cap d’any més esperada per la colla durant setmanes,…
L’amiga mare mai hi és: per Sant Joan està al costat de la fogata del barri, tirant petard (que, per cert, l’hi aterren!).
I per cap d’any, juntament a d’altres famílies amb fills, fan una entrada d’any entre bolquers, cantades de nadales i roba còmoda,….
 
I aquella amiga mare que quan la trobem, de l’únic que sap parlar és de les pataletes del seu fill al anar a dormir?,…. o de l’ho excel·lent que és l’ensenyament de la Llar d’Infants del seu bebè?,…. Ens fa sentir que la nostra preocupació per que ens hem engreixat dos quilos, o per que l’amor de torn fa dues setmanes que no ens truca, tenen una importància nul·la,…..
 
Quan dues amigues es distancien, que se n’han fet de totes aquelles complicitats?
 
L’amiga sense fills, és pot sentir tant culpable per la seva superficialitat, que, no és estrany, que acabi explicant el problema del novio de torn a la noia nova del gimnàs, que, en un moment de descans, ens ha explicat que la seva parella l’ha deixat per la veïna de l’àtic segona,……..
 
Malgrat tot, amb paciència, saben que aquests anys de la mare amb bebès s’acaben, i, molt provablement, recuperarem de nou aquells espais d’amistat sincera sense “els Petits Monstres”.
 
De grans, pensem que en tenim prou amb les amigues que tenim. Però, l’inici i l’impacte de l’amistat no té edats ni condicions: mica en mica va ocupant un lloc important a la nostres vides. Són les amigues de la vida adulta.