Que podem fer per superar la pèrdua d’una persona estimada?
Totes les persones, en un moment o altre de les nostres vides, passem per la mala experiència de patir una pèrdua: oncles, veïns, companys de feina,….
A vegades ens toca viure pèrdues més dures i difícils d’acceptar: la mort d’un germà, de la mare i el pare, d’un amic o amiga íntims, de la nostra parella…d’un fill o d’una filla (la pèrdua més injusta),…
Quan alguna persona del nostre mon ha patit una pèrdua i està passant un mal moment, a vegades no li podem dedicar tot el temps que és mereixeria, i, fins i tot, no som conscients del molt que ens necessita en aquells moments.
Totes les pèrdues comporten dolor, però, quan perdem a una persona estimada, el dolor que experimentem, difícilment és equiparable a qualsevol altre malestar. Les pèrdues no són viscudes igual per a totes les persones, ni tampoc és manifesten de la mateixa manera en les diferents etapes de la nostra vida. No és el mateix per a un nen de 6 anys perdre l’avia que viu a 700 km. d’ell i que veu dos cops l’any, que per a la mare d’aquest nen, que a qui perd és a la seva pròpia mare,…
El sentiment de dol provoca símptomes que a vegades són molt semblants als de les depressions greus: tristesa, plor incontrolat, alteracions de la gana i la libido, incredulitat, confusió, inquietud, cansament i fatiga, problemes per a dormir, palpitacions, mal de cap, ràbia, irritabilitat…..
Si la relació amb la persona absent era complicada, tindrem un sentiment d’alleugeriment i de culpabilitat a la vegada, com a gran contradicció: ens sentim més bé per no tenir tants enfrontaments amb l’altre persona, però també ens sentim culpables per no haver sabut reaccionar i portar les situacions mal viscudes cap a la resolució de conflictes.
A vegades, davant la pèrdua d’una persona propera, tendim a magnificar-la, valorant més les seves coses positives i oblidant les negatives.
El procés de recuperació després de la pèrdua d’un ésser benvolgut sol trigar entre 2 i 4 anys per a sentir-se bé totalment. El pitjor període sol ser el primer any.
Fases o etapes del dol:
Les persones, quan estem afectades per la mort d’un ésser estimat, presentem uns símptomes característics que passen per diferents etapes per les quals transcorre el procés de recuperació:
- La primera reacció davant de la notícia de la pèrdua d’una persona estimada és la incredulitat. No entenem per que aquesta pèrdua ens està passant a nosaltres. Ens allunyem de la realitat, doncs ens costa viure aquesta situació tan tràgica.
- Les persones ens tornem irascible, amb sentiment de ràbia i ens podem mostrar agressives davant coses simples de la vida diària. Mostrem actituds crítiques vers els que ens envolten. Manifestem reaccions d’insatisfacció, i, probablement als del nostre voltant els resulta difícil tractar-nos.
- Posteriorment arriba la depressió, que ens fa sentir apàtics i amb poques ganes de comunicar-nos amb els del nostre entorn. Ens anem fent a la idea de que la pèrdua és irreversible. És una resignació trista i silenciosa.
- Poc a poc, anem assumint serenament la pèrdua, amb una actitud d’acceptació i de pau. Llavors, les persones ja podem començar a centrar-nos en el nostre mon diari, i tornem a les nostres activitats quotidianes.
Per no córrer el risc de que l’assumpció del dol es torni patològica, no hem d’oblidar que, per a superar-ho, cal viure totes les etapes esmentades.
La gran diferència en la intensitat del dolor la marquen diferents factors:
- El nivell de complicitats : Amb la parella vivim plegats, compartim la criança i l’educació dels fills; …amb una amiga planifiquem viatges, intercanviem secrets; …..amb els nostres pares compartim les primeres etapes de la nostra vida,….
- Segons les característiques de la mort: L’estat de xoc que podem tenir al rebre l’impacte de la notícia de la mort d’una persona propera per accident de trànsit o per una aturada cardíaca, segur que és molt gran.
Estem més preparats quan ens deixa una persona propera d’edat molt avançada, que ja està al final del cicle natural de la seva vida.
També ho afrontem millor quan s’acaba la vida d’una persona que fa molt temps que està greument malalta, a la que li hem fet l’acompanyament durant la seva malaltia des d’un inici fins que ens deixa.
- La personalitat de cadascú: Les persones callades sofreixen en silenci, mentre que les més extravertides troben el consol al parlar i sentir-se escoltades. Generalment, a les dones ens costa menys parlar de sentiments.
- La disponibilitat de suport social o familiar: Tenir l’amiga íntima que ens escolta. Ens decidim a anar al Grup d’Ajuda Mútua entorn al Dol, quan detectem que sense uns referents no ens en sortirem fàcilment. Comptar amb el respecte dels companys i les companyes de feina, que entenen els nostres silencis i la manca d’energia dels primers temps de l’absència de la persona estimada,….
